Què és per a tu la tonalitat?

 

Fa uns anys el periodista Nando Cruz em va contactar per a la realització d’un llibre en què diversos músics feien una cadena de “preguntes i respostes” sobre aspectes musicals. La cadena va arribar a Santi Barguñó, que -amb malícia- va decidir fer-me preguntes sobre la tonalitat. Aquí teniu la pregunta i la resposta:

 

– Què és per a tu la tonalitat? Quina és per a tu la seva especificitat respecte d’altres sistemes en l’àmbit perceptiu?

Crec que és una constant en la natura i en l’art observar com tots els elements d’un sistema existeixen per una relació de necessitat amb la resta d’elements d’aquest sistema: és impossible entendre la forma de -per exemple- una sonata clàssica sense fer referència a la idea d’harmonia, que està totalment marcada per la jerarquització tonal i pel resultat d’aquesta jerarquia en la percepció. Forma, harmonia, instrumentació i qualsevol altre element musical sempre estan relacionats. És per això que limitar la definició de la tonalitat a l’organització de les alçades o de l’harmonia em sembla insuficient: considero més adient concebre la tonalitat com un sistema musical total que es va desenvolupar juntament amb aquest sistema d’alçades. La tonalitat és molt més que una escala major: és tot un conjunt de relacions a tots els nivells, consolidades i ampliades durant segles.

La dificultat per contestar la segona pregunta és que no estic segur d’on acaba aquest sistema. Certament, a principis del segle XX acaba una manera de pensar la música  –i quin final!-, però els diversos nous camins que van apareixent no deixen de ser una herència dels anteriors en no pocs aspectes. Potser la idea que hem estat canviant el sistema és una il·lusió adolescent.

En qualsevol cas, si intento comparar un sistema tonal amb un sistema on –potser il·lusòriament- s’ha intentat evitar els pilars de la tonalitat, l’especificitat del sistema tonal, més que una característica acústica és una característica cultural, però també amb repercussions sobre la percepció: la força amb què està arrelada i construïda una tradició tan llarga i la influència en la nostra manera d’escoltar és tan forta que sembla contagiar qualsevol altre tipus d’escolta. No és casualitat que la segona escola de Viena fes esforços conscients per evitar certes relacions que podien insinuar usos tonals: hem creat la nostra definició d’escolta musical a partir de la tonalitat i és lògic que el seu pes no es pugui ignorar fàcilment. Aquest pes ineludible és la seva especificitat.

5.4.2014